Traumes
(Trastorns relacionats amb el Trauma i factors d’Estrès)
A diferència de les reaccions normals a l’estrès, aquests trastorns impliquen símptomes persistents que alteren significativament el funcionament personal, social i ocupacional, i la seva afectació pot ser crònica i encoberta.
Les experiències traumàtiques o d’estrès intens poden deixar una empremta profunda i provocar símptomes persistents que interfereixen en la vida personal, social i laboral.
És l’exposició a aquests esdeveniments traumàtics —ja siguin viscuts directament, presenciats o experimentats de manera vicària (en conèixer-los amb detall o acompanyar qui els pateix)— la que constitueix l’origen o la gènesi del trastorn d’estrès posttraumàtic. Aquests esdeveniments superen la capacitat habitual d’afrontament de la persona, generant una resposta intensa de por, impotència o terror.
Aquests trastorns, sovint crònics i encoberts, no es redueixen a una situació passatgera, sinó que requereixen atenció i acompanyament especialitzat. Amb el suport psicològic adequat és possible comprendre el que ha passat, reduir el malestar i recuperar l’equilibri emocional.
Quins símptomes puc tenir?
- Símptomes de reexperimentació: records intrusius, malsons, flashbacks.
- Evitació: de pensaments, records, llocs o persones associades al trauma.
- Alteracions negatives en cognicions i estat d’ànim:
◦ Amnèsia dissociativa.
◦ Culpabilitat o vergonya intenses.
◦ Emocions negatives persistents.
◦ Aïllament afectiu. - Hiperactivació fisiològica:
◦ Hipervigilància, sobresalts, insomni, irritabilitat, dificultat de concentració. - En nens, els símptomes poden expressar-se amb jocs traumàtics repetitius o regressions.
Tractaments
amb amb evidència científica
Els tractaments amb evidència científica per als trastorns relacionats amb el trauma i factors d’estrès se centren principalment en la psicoteràpia, considerada la primera elecció. Entre les més eficaces es troba la Teràpia Cognitiu-Conductual centrada en el trauma, que treballa la reestructuració de cognicions traumàtiques, l’exposició gradual als records dolorosos i l’entrenament en habilitats emocionals. Una altra intervenció àmpliament validada és la Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars (EMDR), especialment eficaç en el Trastorn d’Estrès Posttraumàtic, ja que facilita el processament adaptatiu dels records traumàtics. La Teràpia d’Exposició Prolongada, també basada en la Teràpia Cognitiu-Conductual, utilitza l’exposició repetida i intensiva al record del trauma fins que perd força emocional. Les teràpies de tercera generació, com la Teràpia d’Acceptació i Compromís o les intervencions basades en Mindfulness, han mostrat bons resultats com a complement, sobretot en casos de trauma complex. Així mateix, la Teràpia basada en la Mentalització i la Teràpia d’Esquemes han demostrat ser especialment útils en persones amb antecedents de trauma relacional, com a abusos, negligència en la infància o trastorno límit de la personalitat.
Tipus de Trastorns relacionats amb el Trauma
Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT):
Apareix després de viure o presenciar un esdeveniment traumàtic i es caracteritza per records intrusius del succés (flashbacks, malsons), evitació d’estímuls associats, estat d’alerta excessiva (hipervigilancia) i símptomes d’insensibilitat emocional o numbing. Aquests símptomes duren més d’un mes i poden afectar la capacitat per a treballar, relacionar-se i gaudir de la vida.
Trastorn d’Estrès Agut:
Apareix després de l’exposició a un esdeveniment traumàtic i es distingeix per símptomes similars al trastorn d’estrès posttraumàtic, però de curta durada (de 3 dies a 1 mes). Inclou records intrusius, reaccions dissociatives (sensació d’irrealitat), evitació d’estímuls relacionats amb el succés i estat d’alerta excessiva. Generen malestar i dificulten l’afrontament normal de la situació, encara que solen resoldre’s si no persisteixen més enllà del primer mes després del trauma.
