Somatització
(Trastorns Psicosomàtics, relacionats amb símptomes somàtics i trastorns de conversió)
Els Trastorns Psicosomàtics són viscuts com a reals pel pacient, per això generen sofriment i deterioració funcional.
Els trastorns psicosomàtics es caracteritzen per la presència de símptomes físics reals o percebuts que no poden explicar-se completament per una malaltia mèdica, o bé estan clarament exacerbats per factors psicològics. Encara que el terme “psicosomàtic” és àmpliament utilitzat, en psiquiatria moderna es prefereix parlar de Trastorns de símptomes somàtics, Trastorn de conversió (trastorn neurològic funcional) o Trastorn d’ansietat per la salut (abans hipocondria)
Quins símptomes puc tenir?
Trastorn de símptomes somàtics:
- Un o més símptomes somàtics persistents (dolor, fatiga, molèsties digestives, cardiovasculars, etc.).
- Preocupació excessiva, ansietat o pensaments persistents sobre la gravetat del símptoma.
- Dedicació excessiva de temps i energia a aquests símptomes.
- No és necessari que el símptoma estigui mèdicament injustificat, sinó que la reacció emocional i comportamental és desproporcionada.
Trastorn d’ansietat per malaltia:
- Preocupació intensa per tenir o desenvolupar una malaltia greu, malgrat avaluacions mèdiques tranquil·litzadores.
- Alta hipervigilancia corporal, visites freqüents o evitació de metges.
- Escassa resposta a explicacions mèdiques.
- Búsqueda d’informació tranquilitzadora.
Trastorn de conversió:
- Símptomes motors o sensorials incompatibles amb malalties neurològiques conegudes com a paràlisis, feblesa, convulsions no epilèptiques, alteracions visuals, afonia, anestèsia.
- El símptoma no es produeix de manera voluntària i no es troba explicació mèdica compatible.
- Sovint s’associa a esdeveniments emocionals o estrès agut.
Tractaments
amb suport empíric
La psicoteràpia un el tractament d’elecció, sent la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) la intervenció amb major evidència científica. Aquesta permet reduir el pensament catastròfic, millorar l’afrontament emocional i la funcionalitat, i inclou entrenament en reatribució i desatenció corporal. També es consideren efectives les teràpies de tercera generació, com la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT), especialment útil en casos amb una lluita constant contra els símptomes, i el Mindfulness, que afavoreix una consciència corporal no reactiva. En casos com el trastorn de conversió, es recomana una teràpia interdisciplinària que combini psicoteràpia, fisioteràpia i treball social, abordant el problema des d’un enfocament funcional que inclou la rehabilitació, la psicologia i la neurologia.
Altres enfocaments útils
L’abordatge terapèutic pot incloure la psicoeducació, explicant la connexió ment-cos de manera clara però sense invalidar l’experiència del pacient. És fonamental l’entrenament en habilitats d’afrontament, com la regulació emocional, la relaxació i la resolució de problemes. En casos amb símptomes motors funcionals, es recomana incorporar fisioteràpia o teràpia ocupacional. A més, és clau una atenció mèdica coordinada per a prevenir la iatrogènia, evitant proves innecessàries i la polifarmacia.
