Salut mental perinatal
La idea que l’embaràs ha de ser una etapa perfecta, plena i plena de felicitat no sempre reflecteix la realitat. Sovint, aquesta visió idealitzada i la pressió de l’entorn generen sentiments contradictoris durant la gestació.
Què és la salut mental perinatal?
La salut mental perinatal fa referència al benestar emocional, psicològic i social de les dones (i també de les seves parelles) durant l’embaràs i el primer any després del naixement del nadó. Aquesta etapa, marcada per intensos canvis biològics, psicològics i socials, pot generar una gran vulnerabilitat en la salut mental, fins i tot en persones sense antecedents previs.
Principals trastorns perinatals
Els trastorns mentals perinatals són més freqüents del que es creu i, si no es tracten, poden afectar no només la mare, sinó també el desenvolupament del vincle amb el nadó i el benestar familiar. Entre els més comuns s’hi troben:
- Depressió postpart: sentiments persistents de tristesa, desesperança, culpa o irritabilitat. Pot haver-hi pèrdua d’interès, fatiga, alteracions del son i dificultats per establir vincle amb el nadó. Sol aparèixer en les primeres setmanes després del part.
- Ansietat perinatal: preocupacions excessives, por constant que passi alguna cosa dolenta, tensió física, insomni o atacs de pànic. Es pot manifestar durant l’embaràs o en el postpart.
- Trastorn obsessiu-compulsiu postpart (TOC postpart): pensaments intrusius i no desitjats relacionats amb possibles danys al nadó, acompanyats de rituals o conductes repetitives per reduir l’ansietat.
- Trastorn d’estrès posttraumàtic postpart (TEPT): pot aparèixer després de parts viscuts com a traumàtics. Inclou reviviscències, malsons, hipervigilància i evitació d’estímuls relacionats amb el part. També es pot donar en altres situacions d’alt estrès durant l’embaràs.
- Psicosi postpart (menys freqüent): alteracions greus del pensament, al·lucinacions, deliris o canvis bruscos de l’estat d’ànim. Requereix atenció sanitària urgent.
- Trastorns del vincle: dificultats per establir una connexió emocional amb el nadó, que es poden manifestar com a indiferència, rebuig, ansietat o preocupació excessiva.
