Skip to content

Trastorn depressiu major

No ha de confondre’s amb la tristesa passatgera ni amb reaccions adaptatives normals a esdeveniments vitals adversos.

La depressió és un trastorn mental freqüent, greu i discapacitant. Es caracteritza per un estat d’ànim persistentment baix, pèrdua d’interès o plaer en les activitats, i alteracions cognitives, emocionals, somàtiques i conductuals. És una de les principals causes de càrrega global de malaltia segons l’OMS.
La depressió es pot tractar i moltes persones aconsegueixen sentir-se millor amb el suport adequat. Amb ajuda professional, les persones poden recuperar la il·lusió, tornar a connectar amb els seus interessos i reprendre projectes personals que potser havien deixat de costat.

Quins símptomes puc tenir?

Per al diagnòstic clínic, han de presentar-se almenys 5 dels següents símptomes durant un mínim de 2 setmanes, representant un canvi respecte al funcionament previ.

  1. Estat d’ànim deprimit (la major part del dia, gairebé tots els dies).
  2. Disminució de l’interès o plaer en gairebé totes les activitats.
  3. Canvis en l’apetit o pes (sense fer dieta).
  4. Insomni o hipersòmnia.
  5. Agitació o alentiment psicomotor.
  6. Fatiga o pèrdua d’energia.
  7. Sentiments d’inutilitat o culpa excessiva.
  8. Dificultats per a concentrar-se o prendre decisions.
  9. Pensaments recurrents de mort, ideació o intents suïcides.

Tractament

La psicoteràpia és actualment la primera opció recomanada en els casos de depressió lleu i moderada. Nombrosos estudis han demostrat l’eficàcia de diferents enfocaments terapèutics basats en l’evidència, que permeten reduir els símptomes, prevenir recaigudes i millorar de manera significativa la qualitat de vida de les persones que els reben.
La teràpia cognitivoconductual, per exemple, compta amb una sòlida evidència i se centra en identificar i canviar pensaments negatius, distorsions cognitives i conductes evitatives. També la teràpia interpersonal ha mostrat una gran utilitat per resoldre conflictes, afrontar canvis vitals i millorar les relacions. Una altra alternativa eficaç és l’activació conductual, que ajuda a recuperar a poc a poc activitats satisfactòries i amb sentit.
També les anomenades teràpies de tercera generació —com la teràpia d’acceptació i compromís o la teràpia cognitiva basada en l’atenció plena— han demostrat resultats prometedors, especialment en la prevenció de recaigudes. Tot aquest ventall d’eines ofereix la possibilitat real de recuperar l’equilibri emocional i avançar cap a una vida més plena.

L’exercici regular ha demostrat tenir efectes antidepressius comparables a la psicoteràpia en casos lleus.

Quan els símptomes de la depressió són més greus i s’observa un deteriorament important en el funcionament personal, social o laboral, la teràpia de primera elecció és la combinada, que integra el tractament psicofarmacològic amb la teràpia cognitivoconductual. Aquesta combinació ha demostrat una eficàcia superior, afavorint tant la reducció dels símptomes com la prevenció de recaigudes i la millora de la qualitat de vida a llarg termini.

Altres intervencions eficaces

Intervencions físiques:

L’estimulació magnètica transcraneal, una tècnica no invasiva, pot ser útil en casos de depressió resistent al tractament convencional.

Per part seva, la teràpia electroconvulsiva és una opció altament eficaç en quadres greus, melancòlics o quan existeix risc suïcida.

Intervencions complementàries:

La psicoeducació i les estratègies per prevenir recaigudes, millorar el son i els hàbits de vida —entre els quals l’esport i l’alimentació—, juntament amb la incorporació de teràpies familiars o de parella quan existeixen disfuncions relacionals associades.

Quan demanar ajuda

Símptomes persistents

(>2 setmanes) que interfereixen en la teva vida personal, social o laboral.

Sensació de desesperança, idees suïcides o inutilitat.

Dificultat per a fer tasques quotidianes.

Aïllament social o afectiu

Ús d’alcohol o substàncies per a “anestesiar” el malestar.