Addiccions
(Trastorns per ús de substàncies i comportamentals)
Un 10 % dels adults té alguna addicció, sobretot a substàncies com l’alcohol o el tabac. No obstant això, sorgeixen noves formes d’addicció, com el joc en línia, la qual cosa obliga a noves estratègies de prevenció i tractament.
Els trastorns per ús de substàncies i les addiccions conductuals es caracteritzen per la incapacitat persistent per a controlar l’ús d’una substància o comportament, malgrat les conseqüències negatives significatives a nivell físic, psicològic, social o laboral.
Afecten el sistema de recompensa cerebral, produint una pèrdua progressiva de control, tolerància, abstinència i una motivació patològica cap al consum o la conducta addictiva.
Quins símptomes puc tenir?
Per al trastorn per ús de substàncies, es requereixen almenys 2 o més dels següents símptomes en un període de 12 mesos:
- Consum en quantitats majors o durant més temps del previst.
- Desitjo persistent o esforços fracassats per reduir o controlar el consum.
- Molt de temps dedicat a obtenir, usar o recuperar-se del consum.
- Ànsies o desig intens (“craving”).
- Incompliment d’obligacions laborals, escolars o domèstiques.
- Problemes socials o interpersonals persistents.
- Abandó d’activitats importants.
- Consum en situacions físicament perilloses.
- Consum malgrat saber que causa mal físic o psicològic.
- Tolerància (necessitat de més quantitat per al mateix efecte).
- Síndrome d’abstinència (símptomes físics o psicològics en reduir o cessar el consum).
Conductes comunes en el Joc Patològic
L’addicció al joc sol començar amb una preocupació constant per apostar, pensant en això al llarg del dia. Amb el temps, la persona necessita apostar quantitats cada vegada majors per a sentir la mateixa emoció. Malgrat els intents per deixar-ho, sol fracassar una vegada i una altra, la qual cosa genera frustració i culpa. Per a ocultar el problema, és comú mentir sobre el temps o els diners dedicats al joc. Moltes persones també recorren al joc com una manera d’escapar d’emocions difícils com l’ansietat, la tristesa o l’estrès.
Causes i factors de risc
Biològics i neuroquímics:
- Alteracions en el sistema dopaminèrgic mesocorticolímbic (circuit de recompensa).
- Vulnerabilitat genètica (heredabilitat del 40–60%).
- Major risc en persones amb dèficit en autoregulació emocional.
Psicològics:
- Trastorns de salut mental comórbids: ansietat, depressió, TDAH, trastorns de personalitat.
- Ús com a forma d’autoregulació emocional (acte-medicació).
- Experiències traumàtiques no resoltes.
Socials i contextuals:
- Entorns amb alta disponibilitat de substàncies.
- Estils parentals negligents, maltractament o abús.
- Influència de problemes familiars, pressió social, exclusió o desocupació.
