Ansietat
(Trastorn d’Ansietat)
Els trastorns d’ansietat són el problema de salut mental més freqüent, amb una prevalença més alta en dones.
L’ansietat és una emoció natural i adaptativa, present en totes les persones. Ens ajuda a preparar-nos davant de situacions d’alerta o desafiament. Tanmateix, quan la seva intensitat, durada o freqüència resulten desproporcionades respecte als estímuls que la provoquen, pot generar un malestar significatiu i arribar a interferir en la vida quotidiana.
Els trastorns d’ansietat conformen un grup d’alteracions psicològiques caracteritzades per una por o preocupació excessives que afecten el benestar personal, les relacions i el rendiment diari.
L’ansietat compta amb tractaments eficaços. La intervenció psicològica basada en l’evidència, combinada en alguns casos amb tractament farmacològic, permet reduir els símptomes, recuperar l’equilibri emocional i millorar de manera significativa la qualitat de vida.
Quins símptomes puc tenir?
Poden presentar-se símptomes que generen un malestar intens i afecten de manera notable la vida diària:
- Preocupació excessiva i incontrolable sobre múltiples aspectes (salut, treball, família, etc.).
- Inquietud o sensació d’estar al límit.
- Símptomes fisiològics com a taquicàrdia, sudoració o dificultat per a respirar.
- Fatigabilitat fàcil.
- Dificultats de concentració o ment en blanc.
- Irritabilitat.
- Tensió muscular.
- Alteracions del somni (dificultat per a conciliar o mantenir el somni, somni no reparador).
Tractament
per Psicoteràpia
La psicoteràpia per als trastorns d’ansietat abasta diverses aproximacions dirigides a millorar la regulació emocional i modificar els patrons de pensament que sostenen el malestar.
En primer lloc, la Teràpia Cognitiu‑Conductual es considera tratamient de primera elecció: a través de la identificació de pensaments automàtics distorsionats i de l’exposició gradual a situacions temudes, ajuda a trencar el cicle d’evitació i a construir respostes més adaptatives.
D’altra banda, les teràpies de tercera generació, com la Teràpia d’Acceptació i Compromís i la Teràpia Cognitiva Basada en Atenció Plena, incorporen pràctiques de consciència plena i estratègies d’acceptació per a fomentar una relació més flexible amb les sensacions i emocions incòmodes, reduint així la intensitat dels símptomes.
Tipus de Trastorns d’Ansietat
Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG)
El trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) es caracteritza per l’aparició i el manteniment d’una preocupació persistent, excessiva i incontrolable que abasta múltiples àmbits de la vida quotidiana, com la salut, el treball, l’economia o les relacions interpersonals. Es tracta d’una resposta desproporcionada i de difícil maneig. Sol manifestar-se amb símptomes tant cognitius (com a pensaments automàtics negatius) com a somàtics (cefalees, tensió muscular, problemes digestius, entre altres). Els símptomes més freqüents inclouen tensió muscular sostinguda, fatiga, inquietud motora, irritabilitat, dificultats de concentració i alteracions del somni. L’inici sol ser insidiós i el curs, crònic.
L’abordatge terapèutic inclou tractaments com la teràpia cognitiu-conductual (TCC), que ha demostrat eficàcia en la reestructuració de pensaments distorsionats i en la reducció de la hipervigilància ansiosa. En alguns casos, es complementa amb tractament farmacològic, especialment amb inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) o ansiolítics d’ús puntual i controlat.
El pronòstic millora significativament quan es combina una detecció precoç amb una intervenció psicoterapèutica adequada.
Fòbies específiques i fòbia social (ansietat social)
Les fòbies específiques es caracteritzen per una por intensa i persistent cap a un objecte o situació clarament identificables, que no suposen una amenaça real significativa, però que la persona percep com a perillosos. Exemples comuns inclouen la por a uns certs animals, a les altures, a volar, a les injeccions o als espais tancats. L’exposició —real o anticipada— a l’estímul fòbic desencadena una resposta ansiosa immediata, que pot incloure taquicàrdia, sudoració, tremolors, sensació de desmai o fins i tot atacs de pànic. Aquesta reacció condueix a una evitació sistemàtica de la situació temuda, la qual cosa pot limitar el funcionament diari i generar un malestar clínicament significatiu.
El tractament d’elecció és la teràpia cognitiu-conductual, especialment les tècniques d’exposició gradual, que han demostrat alta eficàcia. En casos d’una certa gravetat del trastorn o de comorbiditat associada, es recomana associar suport farmacològic. El pronòstic és molt favorable quan s’intervé adequadament.
Trastorn de pànic
El trastorn de pànic es caracteritza per l’aparició recurrent i inesperada d’atacs de pànic: episodis breus de por o malestar intens, amb ràpida escalada de símptomes físics i cognitius com a taquicàrdia, sudoració, tremolors, sensació d’ofec, mareig, desrealització o por de morir, perdre el control o tornar-se boig. Aquests atacs poden sorgir en qualsevol moment, fins i tot durant el somni, sense desencadenant aparent, la qual cosa incrementa la sensació de vulnerabilitat.
Una característica central és l’ansietat anticipatòria, és a dir, la preocupació persistent per sofrir nous episodis (por a la por), que sol derivar en conductes d’evitació de llocs o situacions temudes. En molts casos, aquesta evitació pot evolucionar cap a Agorafòbia (por de trobar-se en llocs o situacions on escapar o rebre ajuda podria resultar difícil en cas de sofrir un atac de pànic).
El tractament d’elecció és la teràpia cognitiu-conductual, amb tècniques com la reestructuració cognitiva, l’exposició progressiva i sistemàtica, l’exposició interoceptiva i l’entrenament en respiració. En casos més greus, pot ser necessari l’ús de fàrmacs. La intervenció amb tècniques basades en l’evidència milloren notablement el pronòstic i redueixen el risc de cronificació.
Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC)
El TOC és un trastorn caracteritzat per la presència d’obsessions i/o compulsions que generen un malestar significatiu i afecten el funcionament diari. Les obsessions són pensaments, imatges o impulsos intrusius, recurrents i indesitjats, percebuts com a molestos i generadors d’ansietat. Solen centrar-se en temes com la contaminació, el mal, la simetria, la religió, la sexualitat o el dubte.
Les compulsions són rituals repetitius (rentar-se, comprovar, ordenar) o actes mentals (resar, comptar) realitzats per a reduir l’ansietat o prevenir un mal temut. Encara que alleugen temporalment, reforcen el cicle obsessivocompulsiu. Aquesta dinàmica pot ocupar diverses hores al dia i deteriorar la qualitat de vida.
El TOC sol iniciar-se en l’adolescència o al començament de l’edat adulta, i pot associar-se a símptomes depressius o altres trastorns d’ansietat.
El tractament d’elecció és la teràpia cognitiu-conductual, especialment l’exposició amb prevenció de resposta (EPR). En casos moderats o greus, es recomana combinar-la amb fàrmacs com els ISRS. La psicoeducació i el suport familiar són claus per a afavorir l’adherència i el pronòstic a llarg termini.
Fòbia social (Trastorn d’Ansietat Social)
La fòbia social és un trastorn d’ansietat caracteritzat per una por intensa i persistent a ser observat, jutjat o humiliat en situacions socials o de rendiment. Les persones que en pateixen temen actuar d’una manera que els altres puguin considerar maldestres, dèbils o incompetents, fet que provoca una gran angoixa i una forta necessitat d’evitar aquestes situacions.
Les manifestacions més habituals inclouen símptomes físics (enrogiment, suors, tremolors, palpitacions), bloquejos mentals o dificultat per parlar en públic, conèixer gent nova o menjar davant d’altres persones. Sovint, l’anticipació d’un esdeveniment social genera tanta ansietat com la situació mateixa, cosa que pot conduir a un aïllament progressiu i afectar la vida acadèmica, laboral o personal.
La fòbia social sol començar a l’adolescència, una etapa de gran sensibilitat al judici aliè, i pot coexistir amb depressió, baixa autoestima o consum de substàncies com a intent d’afrontament.
El tractament més eficaç és la teràpia cognitivoconductual, centrada en l’exposició gradual a les situacions temudes i en la reestructuració dels pensaments disfuncionals. En casos més severs, pot combinar-se amb medicació ansiolítica o antidepressiva (ISRS). La psicoeducació, l’entrenament en habilitats socials i el suport familiar o grupal són fonamentals per millorar l’autoconfiança i la qualitat de vida.
